UN PENSAMENT DE SANT AGUSTÍ

 


Quan Mn. David em va demanar aquest escrit per al Full de la parròquia, estava llegint el llibre de les Confessions, de Sant Agustí d’Hipona, en la traducció al català de Miquel Dolç, publicada l’any 1989 per Editorial Proa, en la col·lecció “Clàssics del cristianisme” (n. 9).

Sant Agustí (anys 354 a 430) és un dels anomenats “Pares de l’Església”, que són els antics escriptors cristians que sempre ens cal recordar pel valor de la seva doctrina, la santedat de la seva vida i l’aprovació que el ha atorgat l’Església. I també, en molts d’ells, per la seva aportació a la cultura. En tot això, sant Agustí excel·leix com un dels més grans  Pares de l’Església, potser el més gran de tots els dels països de l’Occident.

Com diu l’escriptor Miquel Dolç, el llibre de les Confessions és “una veritable joia” del pensament humà i cristià. El llibre no és unes “memòries”, ni un dietari, ni, en sentit tècnic, una autobiografia completa, encara que té elements de totes aquestes coses. És sobretot la història d’una ànima, la història de la gràcia de Déu en l’ànima d’un pecador que es va convertir i va esdevenir un gran sant. És la història de la seva ànima escrita des de la introspecció personal, des de la consciència dels propis mancaments i pecats, però sobretot des d’una gran confiança en l’amor misericordiós de Déu. Amb Agustí, una altra protagonista del llibre és la seva admirable mare, santa Mònica.

Tenim davant el temps de Quaresma, que és temps de preparació per a la Pasqua. El pensament de sant Agustí que us proposo es troba a l’inici mateix de les Confessions (Llibre primer, n. 1) i diu això, tot dirigint-se a Déu: “ens vau fer per a vós i és inquiet el nostre cor fins que reposi en vós”. Aquest pensament demanaria ser explicat en diverses classes de teologia. Sant Agustí, com a mestre de la interioritat, explica molt bé el “ens vau fer per a vós”,  i també és testimoni del fet que  ell -i d’alguna manera cada persona- és un “cor inquiet fins que reposi en vós”. Som fills de Déu i l’única llar de la nostra plenitud és Déu.

Em sembla que les Confessions és un llibre que hauríem de llegir tots els cristians, i sobretot els que ja hem arribat a la vellesa. Sant Agustí ens pot acompanyar en la nostra pregària en aquest darrer tram de la vida terrenal, a fi que estigui ple de confiança en l’amor gratuït de Déu. Així, el  cristià es pot reconèixer en el que diu bellament l’inici d’un cant espiritual negre: “Vell pelegrí, jo vaig fent via / com foraster arreu del món, / i estic segur que a l’altra vida / m’acollirà Déu piadós. / Me’n vaig allà a veure el Pare, / lassat el cos de caminar; / al capdavall de la jornada / lloc de repòs penso trobar.” . No deixem de cantar-ho i de meditar-ho sovint. Santa Quaresma i bona Pasqua!

Mn. Jordi Piquer



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COMIAT DE MN. DAVID ÁLVAREZ

CRONOLOGIA DE LA PARRÒQUIA DE LES PLANES (1925-2017)

MOSSÉN PERE GRAU, PRIMER RECTOR DE LES PLANES