PARROQUIA SANTUARI MARE DE DÉU DE LA SALUT DE LES PLANES

  Quan Mn. David em va demanar aquest escrit per al Full de la parròquia, estava llegint el llibre de les Confessions , de Sant Agustí d’Hipona, en la traducció al català de Miquel Dolç, publicada l’any 1989 per Editorial Proa, en la col·lecció “Clàssics del cristianisme” (n. 9). Sant Agustí (anys 354 a 430) és un dels anomenats “ Pares de l’Església ”, que són els antics escriptors cristians que sempre ens cal recordar pel valor de la seva doctrina, la santedat de la seva vida i l’aprovació que el ha atorgat l’Església. I també, en molts d’ells, per la seva aportació a la cultura. En tot això, sant Agustí excel·leix com un dels més grans  Pares de l’Església, potser el més gran de tots els dels països de l’Occident. Com diu l’escriptor Miquel Dolç, el llibre de les Confessions és “una veritable joia” del pensament humà i cristià. El llibre no és unes “memòries”, ni un dietari, ni, en sentit tècnic, una autobiografia completa, encara que té elements de totes aquestes coses. És sobreto

  Moltes gràcies a tots els qui heu fet possible aquests dies de Nadal, hi heu vetllat per tal que no faltes de res!! Cantaires, pessebristes, músics, cuineres, escolanets... i fins i tot el gall d’aquest any, que hem anomenat Coki!! BON NADAL A TOTHOM!!

  Tota activitat que fem amb el Seminari només s’entén si tenim present la seva missió dins de l’Església: formar pastors segons el cor de Crist. Aquest va ser l’objectiu principal del nostre pelegrinatge a Roma durant el pont de la Inmaculada, que va tenir com a centre l’audiència amb el papa Francesc. Vam viatjar l’equip de formadors i els seminaristes de Barcelona i Sant Feliu acompanyats pel bisbe Javier Vilanova. Amb el papa Francesc, de tu a tu El més impressionant en tots els sentits va ser poder estar amb el Sant Pare. No és el mateix llegir els seus textos, veure’l en vídeo… que estar amb ell. Precisament, això es va posar en evidència quan el Papa va decidir entregar-nos el discurs que havia preparat, perquè el llegíssim en un altre moment, i ens va animar a que li féssim preguntes: “el más cara dura que empiece”. Recordo amb quin somriure ens va mirar en aquell moment. Després d’això, ja no importava només què ens deia, sinó també com ho deia. Per exemple, la seva triste

  TOT RECORDANT ... Hi ha dies a l’any que et son propicis a la nostàlgia, es possible que per això en aquestes dates em transporti a fa molts anys.... Per aquestes dates la comunitat parroquial juntament amb l’escola fruíem per acompanyar al mossèn en la preparació del Nadal i sobretot per la cavalcada dels Reis, ja que   aquesta tasca durant molts d’anys estava reservada a la parròquia. Recordo que un dels anys feia falta recanvi de capes dels reis i ens vàrem decantar per confeccionar-les amb uns cobrellits de seda de casa els meus pares : un granat i un blau, i durant una sèrie d’anys van ser les capes dels Reis de Les Planes. Encara ara al recordar-ho m’envaeix l’emoció. Cobrellits que es guardaven als armaris per un dia senyalat ..... que més senyalat que les capes per als Reis d’Orient, que anaven a adorar el Nen-Déu ... voleu mes grandesa... Mercè Caselles, ex-directora de l’Escola Parroquial del Roser (Les Planes)