TESTIMONI D'UN SEMINARISTA A ROMA

 

Tota activitat que fem amb el Seminari només s’entén si tenim present la seva missió dins de l’Església: formar pastors segons el cor de Crist. Aquest va ser l’objectiu principal del nostre pelegrinatge a Roma durant el pont de la Inmaculada, que va tenir com a centre l’audiència amb el papa Francesc. Vam viatjar l’equip de formadors i els seminaristes de Barcelona i Sant Feliu acompanyats pel bisbe Javier Vilanova.

Amb el papa Francesc, de tu a tu

El més impressionant en tots els sentits va ser poder estar amb el Sant Pare. No és el mateix llegir els seus textos, veure’l en vídeo… que estar amb ell. Precisament, això es va posar en evidència quan el Papa va decidir entregar-nos el discurs que havia preparat, perquè el llegíssim en un altre moment, i ens va animar a que li féssim preguntes: “el más cara dura que empiece”. Recordo amb quin somriure ens va mirar en aquell moment. Després d’això, ja no importava només què ens deia, sinó també com ho deia. Per exemple, la seva tristesa en explicar-nos les causes de la falta de vocacions en l’actualitat. També el riure que va provocar quan, en preguntar-li sobre les seves alegries, ens va dir amb to bromista: “¡una alegría es que estén hoy todos ustedes aquí, que parece que aún no hemos cerrado la sucursal por allá abajo!” Va ser un veritable diàleg, que ens va il·lusionar i animar a tots. Al final, va voler saludar a cadascú personalment: un detall molt especial.

Coneixent Roma i els orígens

La resta del viatge, des de dijous al vespre fins diumenge al matí, vam aprofitar per visitar. Divendres vam celebrar Missa a la cripta del Papes i vam veure la basílica i els museus vaticans. A la tarda vam poder endinsar-nos als “scavi”: les excavacions fetes sota l’altar de la basílica de Sant Pere on es van trobar la tomba i els ossos de l’apòstol. A tots ens va impressionar molt constatar l’arrelament històric de la nostra fe. També va ser una bona preparació per visitar el Sant Pare al dia següent. Aquell mateix dia i dissabte al vespre ens vam organitzar per visitar i pregar en altres monuments o esglésies de la ciutat. Com deia a l’inici, el més important ha estat, com a tot l’itinerari del Seminari, el que el Senyor ha fet en nosaltres per formar-nos com a sacerdots. Hem compartit la il·lusió de visitar el Sant Pare, l’alegria de poder estar amb ell i el desig de transmetre aquesta experiència als altres. Il·lusió, alegria i desig de transmetre: tres coses importantíssimes  per ser vertaders testimonis en la vocació a la que Déu ens crida. Tres coses que hem de seguir compartint al Seminari i, si Déu vol, formant part del presbiteri de Barcelona o de Sant Feliu de Llobregat.

 Javier Casals (5è de teologia)




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COMIAT DE MN. DAVID ÁLVAREZ

CRONOLOGIA DE LA PARRÒQUIA DE LES PLANES (1925-2017)

MOSSÉN PERE GRAU, PRIMER RECTOR DE LES PLANES