TESTIMONI D'UN SEMINARISTA A ROMA
Tota
activitat que fem amb el Seminari només s’entén si tenim present la seva missió
dins de l’Església: formar pastors segons el cor de Crist. Aquest va ser
l’objectiu principal del nostre pelegrinatge a Roma durant el pont de la
Inmaculada, que va tenir com a centre l’audiència amb el papa Francesc. Vam
viatjar l’equip de formadors i els seminaristes de Barcelona i Sant Feliu
acompanyats pel bisbe Javier Vilanova.
Amb el papa Francesc, de tu a tu
El més
impressionant en tots els sentits va ser poder estar amb el Sant Pare. No és el
mateix llegir els seus textos, veure’l en vídeo… que estar amb ell.
Precisament, això es va posar en evidència quan el Papa va decidir entregar-nos
el discurs que havia preparat, perquè el llegíssim en un altre moment, i ens va
animar a que li féssim preguntes: “el más cara dura que empiece”. Recordo amb
quin somriure ens va mirar en aquell moment. Després d’això, ja no importava
només què ens deia, sinó també com ho deia. Per exemple, la seva tristesa en
explicar-nos les causes de la falta de vocacions en l’actualitat. També el
riure que va provocar quan, en preguntar-li sobre les seves alegries, ens va
dir amb to bromista: “¡una alegría es que estén hoy todos ustedes aquí, que
parece que aún no hemos cerrado la sucursal por allá abajo!” Va ser un
veritable diàleg, que ens va il·lusionar i animar a tots. Al final, va voler
saludar a cadascú personalment: un detall molt especial.
Coneixent Roma i els orígens
La
resta del viatge, des de dijous al vespre fins diumenge al matí, vam aprofitar
per visitar. Divendres vam celebrar Missa a la cripta del Papes i vam veure la
basílica i els museus vaticans. A la tarda vam poder endinsar-nos als “scavi”:
les excavacions fetes sota l’altar de la basílica de Sant Pere on es van trobar
la tomba i els ossos de l’apòstol. A tots ens va impressionar molt constatar
l’arrelament històric de la nostra fe. També va ser una bona preparació per
visitar el Sant Pare al dia següent. Aquell mateix dia i dissabte al vespre ens
vam organitzar per visitar i pregar en altres monuments o esglésies de la
ciutat. Com deia a l’inici, el més important ha estat, com a tot
l’itinerari del Seminari, el que el Senyor ha fet en nosaltres per formar-nos
com a sacerdots. Hem compartit la il·lusió de visitar el Sant Pare, l’alegria
de poder estar amb ell i el desig de transmetre aquesta experiència als altres.
Il·lusió, alegria i desig de transmetre: tres coses importantíssimes per
ser vertaders testimonis en la vocació a la que Déu ens crida. Tres coses que
hem de seguir compartint al Seminari i, si Déu vol, formant part del presbiteri
de Barcelona o de Sant Feliu de Llobregat.
Javier Casals (5è de
teologia)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada