ALEGACIONES ante la propuesta de suprimir la Parroquia de Les Planes
MOTIUS PER MANTENIR LA COMUNITAT PARROQUIAL DE LES PLANES
Personalment, crec que seria un error extingir la Parròquia de la Mare de Déu de la Salut de Les Planes. Crec que aquesta realitat parroquial és una comunitat parroquial viva. Amb certes dificultats, que sobretot radiquen en el territori i ens les habitants, però viva. Encara que estigui entre les demarcacions municipals de Sant Cugat del Vallés i de Barcelona, Les Planes funciona amb la lògica de poble i zona rural, i estima la seva Parròquia.
La principal dificultat és la dispersió. Per la seva geografia, per la seva urbanització descontrolada de tant de temps (encara hi ha camins sense asfaltar i cables de llum que pengen dels arbres), i per la divisió municipal entre Barcelona i Sant Cugat del Vallés. Justament en aquest sentit pertànyer tot el territori a una mateixa diòcesi i a una mateixa parròquia facilita el vincle d’unitat. No hem d’oblidar que l’estació de Les Planes comunica els habitants de la part de Sant Cugat i de la part de Barcelona amb aquestes dues ciutats. I en aquest sentit, tant la Parròquia, com l’escola parroquial, com Ca l’Avi (amb els Banc d’Aliments) estan a prop de l’estació.
Malgrat aquesta comunicació, la realitat és que amb Vallvidrera Superior (on està ubicada la Parròquia de Santa Maria de Vallvidrera) no està tan ben comunicada. Els feligresos de Les Planes quan han de fer tràmits bancaris, o anar al CAP de la ciutat, o fins i tot al mercat, han d’anar a Sarrià (on tenen també Serveis Socials) o a Sant Cugat del Vallès (des d’on l’autopista ja no té el cost del peatge). Un altre dificultat que planteja la supressió de la Parròquia de Les Planes, es que anar de Les Planes a la Parròquia de Santa Maria de Vallvidrera, a més de la manca de transport, és el problema per aparcar i accedir a la Parròquia de Vallvidrera: no hi ha pàrquing i està amagada a les escales. La Parròquia de Santa Maria de Vallvidrera no té un accés fàcil; i en canvi a Les Planes les possibilitats per aparcar són millors. Això significaria que la feligresia de l’extinta Parròquia de Les Planes, suposadament, tindrien més fàcil anar a Sarrià o a Mirasol/Valldoreix o Sant Cugat del Vallés (aquestes últimes bisbat de Terrassa).
En el cas d’extingir la Parròquia de Les Planes i fer-la dependre de Sarrià, suposaria que una part de la feligresia escolliria poder anar una parròquia del Vallés i del bisbat de Terrassa per proximitat i millor comunicació (hi ha una part dels feligresos de Les Planes que són ciutadans de Sant Cugat i tenen més vincles allà, que no pas a Barcelona, i a més, si hi van amb cotxe suposa pagar peatge o anar per carretera de corbes per Vallvidrera. I en aquest cas, els que anessin a Sarrià, no hi participarien amb igualtat. No perquè siguin exclosos, sinó per la diferència social i econòmica (els Barris de Muntanya funcionen de manera diferent que els Barris de Ciutat, fins i tot a nivell d’Ajuntament de Barcelona, on el districte Sarrià-Sant Gervasi distingeix els barris de Muntanya de Tibidabo-Vallvidrera-Les Planes). I a més, suposaria un greuge per contemplar com la realitat parroquial ja no és una realitat pròxima, sinó que fàcilment esdevé una realitat burocràtica allunyada de la perifèria i dels espais de missió. Tal com diu el document de Proposta de principis per la reestructuració:
«Cal estar atent a que les Comunitats pastorals siguin el màxim d’homogènies: sociològicament, pastoralment i en el nombre de parròquies que les integren.»
Les Planes, en aquest sentit, és un lloc de frontera, un barri de muntanya en el cor del Parc natural de Collserola, dividit en dos municipis, però que compta amb un nucli habitat per unes dues mil cinc-centes persones.
També vull remarcar també les tasques socials que realitza la Parròquia i que fan que s’hagi de considerar el seu manteniment, i repensar la seva “extinció” per triar un altre model que no sigui fer de Les Planes un centre de culte vinculat a una Parròquia amb mala comunicació o llunyana de la realitat de Les Planes. Aquestes realitats a tenir presents i molt importants són: l’Escola Parroquial (demana la presència de la Parròquia propera i aquí Sarrià ho té difícil); i el Banc d’Aliments (on Vallvidrera no disposa d’espai, i més aviat els veïns de Vallvidrera han de venir a Les Planes per accedir a les ajudes). En aquest sentit, crec que la Parròquia de Les Planes té present, i pot tenir futur, tot dependrà del rector que hi sigui. Amb això estic totalment d’acord amb el que afirma el document de Proposta de principis per la reestructuració: Importància a l’hora de triar el prevere que ha de ser «motor»/moderador de la Comunitat pastoral”. Tanmateix, en aquest document no consten els criteris objectius pels quals una Parròquia està cridada a l’extinció o no. Com també es troba faltar una definició clara i concisa del que significa una Parròquia, perquè està clar que no és el mateix que un centre de culte. S’agrairia que en una futura revisió del document de Proposta de principis per la reestructuració hi constés una bona definició del què és i què s’espera d’una Parròquia a la Diòcesi de Barcelona; i a la vegada uns criteris més objectius i més clars que expliquin i facin entendre a quins criteris respon la supressió d’una parròquia per convertir-la en un centre de culte.
Com diu el document de Proposta de principis per la reestructuració:
«Possiblement hi haurà diversos models de Comunitats pastorals: un únic rector per a les diverses parròquies o bé diversos rectors, vetllant sempre per la coordinació entre tots els integrants de la Comunitat pastoral.»
Crec que Les Planes mereix i necessita una Comunitat Parroquial pròpia i pròxima, amb un rector que en tot cas pugui exercir un altre tasca a Vallvidrera o fins i tot a Sarrià; però que pugui aproximar la realitat diocesana en un terreny de perifèria, però que vibra de vida. I és per això que creiem que hem de demanar que la Parròquia de la Mare de Déu de la Salut de Les Planes no es pot extingir i convé, pel bé del Poble de Déu, que continuï erigida com a Parròquia de referència per aquest territori.
Mn. David Álvarez, rector
“La parroquia no es una estructura caduca; precisamente porque tiene una gran plasticidad, puede tomar formas muy diversas que requieren la docilidad y la creatividad misionera del Pastor y de la comunidad. Aunque ciertamente no es la única institución evangelizadora, si es capaz de reformarse y adaptarse continuamente, seguirá siendo «la misma Iglesia que vive entre las casas de sus hijos y de sus hijas». Esto supone que realmente esté en contacto con los hogares y con la vida del pueblo, y no se convierta en una prolija estructura separada de la gente o en un grupo de selectos que se miran a sí mismos. La parroquia es presencia eclesial en el territorio, ámbito de la escucha de la Palabra, del crecimiento de la vida cristiana, del diálogo, del anuncio, de la caridad generosa, de la adoración y la celebración. A través de todas sus actividades, la parroquia alienta y forma a sus miembros para que sean agentes de evangelización. Es comunidad de comunidades, santuario donde los sedientos van a beber para seguir caminando, y centro de constante envío misionero. Pero tenemos que reconocer que el llamado a la revisión y renovación de las parroquias todavía no ha dado suficientes frutos en orden a que estén todavía más cerca de la gente, que sean ámbitos de viva comunión y participación, y se orienten completamente a la misión.”
ResponEliminaEXHORTACIÓN APOSTÓLICA: EVANGELII GAUDIUM del SANTO PADRE
FRANCISCO, nº 28
Así es como queremos ver a nuestra Parroquia de Les Planes, incardinada en el barrio, en pleno corazón de Collserola. Cerca de las personas que necesitan un punto de referencia espiritual y social, en medio de una comunidad que queda olvidada en la lejanía de las ciudades (Barcelona y Sant Cugat del Vallés), pero que crece detrás de la montaña del Tibidabo y presta sus servicios generoso de caridad y de amor con los que más lo necesitan a través de la Escuela Parroquial de la Mare de Déu del Roser y del Rebost de Caritas Parroquial (con la colaboración de Caritas Diocesana de Barcelona y de la Fundació de Banc d’Aliments)